LLIURES I IGUALS. – Aquestes dues paraules juntes a Espanya volen dir el contrari del que signifiquen, volen dir “forçosament uniformats”. Dues idees s’oposen igualment a la noció d’igualtat: la diferència i la uniformitat. Però, operativament, en la vida social sovint és aquesta segona la més contrària a la idea d’igualtat. En efecte, pensem en algunes igualtats absolutes, en igualtats uniformes, com a exemple. Prenguem el tema de la recaptació fiscal. Es diria que el més igual és que tots paguéssim el mateix; per exemple, deu mil euros a l’any de Impost de la Renda. Tots els ciutadans, perfectament iguals, pagarien igual, és diu tots pagarien deu mil euros a l’any. Però resulta evident que això produiria notables desigualtats reals. Alguns no tindrien suficient per poder fer-ho. D’altres, aquells que guanyessin per exemple trenta mil euros any, l’impost els equivaldria a un terç dels seus ingressos. I per fi per a aquells que guanyen quatre-cents mil euros anuals l’impost els suposaria el dos i mig per cent dels seus ingressos. Tothom està d’acord en que aquest tipus d’igualtat no és gens igualitària. Podem prendre un altre exemple d’igualtat radical: el vestit. La igualtat més perfecta seria aquesta: tothom ha de vestir igual. Per tant, tothom ha de vestir la talla 44. La igualtat més absoluta doncs. Però és obvi que llavors uns ciutadans anirien apretadísimos, pràcticament no cabrien en les peces, i a altres els sobraria roba per tot arreu i les peces els quedaria enormes. És clar doncs que avui universalment s’entén la igualtat d’una altra manera: s’entén en el sentit que tothom té el mateix dret a vestir d’acord a les seves mesures, el mateix dret a vestir la seva talla, però en absolut el dret a vestir tots la mateixa talla. Igualment, es comprèn que la igualtat consisteix en que tots facin el mateix esforç a l’hora de contribuir amb els impostos, però no l’esforç (tan diferent) de contribuir tots amb els mateixos impostos.
Va començar 22 Novembre
, 2019
0 Comentaris
Afegeix un comentari