I ATACA
A propósit d’ ITACA de Constantí Cavafis
Quan surts per fer el viatge per Espanya
has d’esperar que el camí sigui dur,
ple d’aventures, ple de menyspreances.
Els Oricuernos i els Tragaldates,
l’aïrat Ojanco no te’n esfereeixis
son coses que al teu camí trobaràs
ineludiblement, però resultaràs indemne
si mantens alt el teu esperit i a l’ànim
l’emoció del teu pacte amb el mon,
si no fas cas de la seva supèrbia
ni del pretès imperi
i perseveres en el tarannà suau
de la mediterrània que t’ha creat.
Has de voler conèixer tot el que hi ha
amb els ulls sense vel dels nadons
i gaudir de tantes belleses com hi trobaràs:
des de l’aspror esquerp de les estepes que ignoraves
a rics vergers de fruites delitoses,
bellíssimes ciutats i gent molt sàvia
de la que podràs aprendre sabers de tota mena,
i gent acollidora i l’escalf d’algun amics.
Però no esperis que tot sigui plaent
i quan vegis que el que vol és engolir-te i no t’accepta,
que no vol res de tu sinó manar-te
i tot allò que et puguin prendre,
quan et negui la parla i el que ets,
no et decebis ni et penedeixis,
gràcies a ella conserves,
en el més profund del teu cor,
l’anhel de llibertat
i la rebel·lia.
Novembre 2019
Agregar comentario