El Monzó

El Monzó

 

Quim Monzó va escriure, entre altres coses, “Uf, va dir ell”,

“La magnitud de la tragèdia”, “El perquè de tot plegat”

i “Guadalajara” però després res més.

 

 

 

L’home que escrivia contes perfectes

sabia el perquè de tot plegat

però un dia de sobte va emmudir

amb un silenci llunyà, com vingut

de molt més enllà de Guadalajara.

Uf, va dir ell, com a última paraula.

Fou tal la magnitud de la tragèdia

que tothom va quedar trist i perdut,

desorientat o sol pel seu silenci.

Tots els qui llegien contes perfectes

els buscaven debades pels prestatges

dels llocs més inaudits, van arribar

a la Biblioteca d’Alexandria,

però estava tancada, no per obres

i reformes sinó per extinció

definitiva, morta i sense far.

Anaren després a la Biblioteca

dels Llibres Perduts però no hi era,

s’havia anat tot ella a la novel·la

de Ruiz Zafón per quedar-se per sempre,

i a la del palau de la Ventafocs

quan va deixar de ser-ho per ser reina,

però el poble s’havia alliberat

i ara era un museu sense contes,

no es van desanimar i van seguir

buscant per arreu, pels llocs més insòlits

però tot estava desolat i erm

talment com si hagués passat un Monzó.

Agregar comentario

Su dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados